La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat que s’està elaborant el “Pla del biogàs a Catalunya per poder fomentar la implantació d’aquest tipus d’instal·lacions i aprofitar els purins i d’altres recursos d’origen biològic que genera la indústria agroalimentària i convertir-los en energia renovable”. La consellera ha fet aquest anunci després de visitar la planta de biogàs i upgrading a biometà de Vinkel, una de les plantes més innovadores de Dinamarca. Aquesta planta té una capacitat de tractament de 400.000 tones/any de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics que serveixen per produir un total de 25 milions de m3 de biometà que s’injecta a la xarxa.

Jordà ha explicat que un grup de treball específic treballa des de fa uns mesos en la redacció del pla i en les mesures que incorporarà per fomentar la implantació d’aquest tipus de plantes. En aquest sentit, la titular d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha valorat que «l’aprofitament energètic del biogàs pot tenir un paper estratègic a Catalunya, ja que permet donar resposta a diferents reptes que el país té sobre la taula. El nostre país és un clúster agroalimentari que disposa de gran quantitat de residus i subproductes agroalimentaris amb potencial per a ser utilitzats per produir biogàs i fomentar l’economia circular com preveu l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2021-2030”.

La millora tecnològica en la producció i gestió del biogàs dels darrers anys fa que aquest tipus d’instal·lacions siguin més interessants, ja que permeten impulsar autoconsums més eficients de les explotacions, produir biocarburants o fins i tot injectar biometà a la xarxa després d’un tractament d’upgrading.

Incrementar l’ús d’aquesta tecnologia i el nombre de plantes de producció de biogàs pot ajudar a la gestió i sostenibilitat de les explotacions ramaderes, ja que Catalunya té un model ramader on el porcí té molt de pes i on s’ha de fer una acurada gestió dels purins. Alhora, també poden ajudar a la viabilitat de les explotacions ramaderes, en un context d’alts preus de l’energia, ja que esdevé una alternativa perquè puguin generar energia pròpia o bé valoritzar els seus subproductes, i fomentar l’ús dels fertilitzants orgànics o organominerals d’alta qualitat.

Dinamarca, país capdavanter en biogàs

En el marc de la seva visita institucional a Dinamarca, la consellera, acompanyada de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, i la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, també han visitat la Universitat d’Aarhus, capdavantera en el camp de la bioeconomia i on està situat el major digestor de biogàs del món instal·lat en un centre de recerca, i el Bioclúster de Tjele.

Catalunya genera cada any 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinasses. Actualment, hi ha 20 instal·lacions de biogàs, 4 que es nodreixen de residus d’origen municipal i 16 de purins i altres substrats. De les plantes que gestionen actualment dejeccions ramaderes, 3 són individuals, 1 col·lectiva i 3 de cogeneració.